A dia d'avui, la mesa del Parlament de Catalunya ha admès a tràmit les esmenes a la totalitat presentades pels grups del PSC-CpC, del PP i de Ciutadans en contra de la ILP per prohibir les 'corridas de toros' a Catalunya. Ara bé, la ILP ja està apunt perquè pugui ser discutida en el pròxim ple del desembre, una decisió que correspon a la junta de portaveus del Parlament, que es reunirà la primera setmana de desembre. Sigue leyendo...

Segons el president del Moviment Arenyenc Per l'Autodeterminació (MAPA), Josep Manel Ximenis, aquesta decisió judicial 'posa en qüestió coses realment importants'. Sigue leyendo...

Val la pena llegir-ho Sigue leyendo...

Segur que quan has llegit el titular t’has preguntat: Qui punyetes va a tirar les xancletes a les costes de Kenya? Resulta un fet mal d’explicar i d’entendre a primera vista. Però tot té una explicació. Resulta que la corrent de Somàlia a l’Oceà Pacífic provoca que mils de xancletes provinents de Xina, la Índia, Malàisia i fins i tot Madagascar arribin a les platges de Kenya. Sigue leyendo...

Ahir, mentre estava esperant el moment d’anar a sopar, vaig tenir la “sort” de veure l’informatiu de la cadena “no nacionalista” Cuatro. Parlaven, i ho il·lustraven amb imatges, de l’incident que havia succeit a la població de Lazkao, ciutat guipuscoana de poc més de 5.000 habitants. El resum dels fets és aquest: Justicier? El dilluns, a la matinada, ETA va col·locar un artefacte explosiu a la seu del Partido Socialista de Euskadi (PSE), que no va causar víctimes, però que va malmetre la pròpia seu i diversos immobles propers. Un dels pisos afectats per la destrossa pertanyia al fill d’un exregidor socialista de la localitat, que després d’assistir a un acte de repulsa per l’atemptat, va decidir prendre’s la justícia pel seu compte i sense encomanar-se a ningú va assaltar l’herriko taberna de Lazkao. Amb l’ajut d’un mall i d’una irrefrenable violència va aconseguir devastar el local. Tots, en algun moment de la nostra vida, hem sentit desitjos d’actuar violentament. Qui no ha dit mai pestes d’altres persones, i s’ha conjurat per fer-los pagar “amb la mateixa moneda” el mal o el dolor causat. Potser n’hi ha que, fins i tot, han sabut reprimir-se, i no han expressat.. però segur que ho han pensat. És una reacció ben humana i comprensible. I puc entendre perfectament el que devia passar pel cap del “justicier” de Lazkao. Que no té lògica que pensés en “revenjar-se” ? Evidentment. L'Herriko taberna de Lazkao El que em sembla que singularitza l’incident és que el “justicier” va fer un pas endavant respecte al que faríem la resta de mortals. Tots aquells que hem hagut de fer front a situacions de molta tensió sabem, potser de forma inconscient, que hi ha limits que no es poden sobrepassar. Podem tenir reaccions puntuals violentes (com ara colpejar objectes, llençar-los a terra..) però difícilment sobrepassem aquest llindar. Qui en fred agafa un mall, s’encamina cap a la herriko taberna, en rebenta els vidres -per entrar-hi- i ho esberlen tot a cor què vols, sobrepassa el límit que separa les persones dels animals: esdevenen violents. Informació o propaganda? I aquí és on la “informació” de Cuatro, que jo vaig sentir, em va semblar totalment impresentable. Tota la “notícia” anava acompanyada de la justificació de l’acció. No hi havia cap retret ni cap esment de la conducta delictiva del “justicier”. I tota aquesta disculpa, perquè? Doncs perquè havia estat víctima de l’entorn batasunaire. Com si això fos una patent de cors per sortir a caçar abertzales. És clar, i la història recent espanyola ho demostra, que contra ETA tot s’hi val, des de l’aplicació metòdica i continuada de la tortura fins a l’assassinat selectiu, passant per la prohibició de manifestar-se, les il·legalitzacions de partits, els tancaments de mitjans de comunicació…. En resum la violació i l’ús i abús constant de la llegalitat espanyola en benefici de l’Estat, i en contra d’una dissidència ben legítima, la pacífica i democràtica, que és majoritària entre la societat basca. Anar contra ETA és el mateix que anar contra el nacionalisme basc? Aquest camí només pot abocar el carro pel pedregar. La violència afecta tothom, no? Després de l’incident del justicier de Lazkao només faltaria que proliferessin conductes similars. Perquè si entrem en aquesta perillosa dinàmica, la de justificar les reaccions en funció de les accions, no estaríem justificant l’existència mateixa d’ETA i fins i tot la de la violència com a mitjà? Probablement els espanyols ni tant sols hi deuen haver pensat. Però valdria la pena que es formulessin aquest dubte. En la resposta hi podrien trobar una possible solució a l’actual conflicte. El prinicipi de la solució del malsòn basc té un nom, i es diu empatia. Que l’apliqui tothom… que estigui interessat en trobar-hi una solució. El que no calen són piròmans com el delinqüent de Lazkao. Sigue leyendo...

L’altre dia estava raconejant (Racó Català) per internet, i en un dels fils vaig descobrir-hi una cosa: com esbrinar la meva ubicació ideològica. Des que era adolescent, fins al dia d’avui, sempre m’he plantejat diverses qüestions de base política. I després de molt pensar-hi sempre he conclòs el mateix: sóc català, i vull la independència del meu país. Però respecte a l’adscripció “clàssica” de la política, aquella que ho situa tot en l’ambit estricte de l’esquerra i de la dreta, sempre he tingut dubtes. Quan era més jove, tal i com li passa a tothom, era més abrandat que no pas avui. Però amb el pas dels anys, i amb les experiències viscudes, l’abrandament ha desaparegut i ha deixat pas a una capacitat d’anàlisi i de perspectiva molt més interessant i productiva, en el sentit que la maduresa aporta conclusions molt més rigoroses. No obstant la radicalitat democràtica que ja defensava fa 20 anys, continua present, potser amb més força i tot que aleshores. Des de la pàgina web de The Political Compass -i amb unes explicacions força entenedores- pots realitzar un test, els resultats del qual t’ubiquen en un aspectre ideològic que et defineix en funció de dos parametres diferents, però que interactuen a l’hora d’establir el resultat final: l’eix esquerra- dreta, per un costat, i el d’autoritari-llibertari, per l’altre. Hi ha també, per que tothom pugui comparar-se amb personatges històrics, una ubicació de diversos liders mundials, que permet jugar amb el fet de coincidir amb determinats “polítics”, com ara Josif Stalin, Margaret Thatcher, Adolf Hitler, Mahatma Ghandi, Milton Friedman, José María Aznar, Ehud Olmert, Benet XVI, Mamoud Abbas, Angela Merkel, Nelson Mandela, i molts altres. També té la seva gràcia veure a on estan ubicats tots els governs de la Unió Europea. La veritat, amics, és que els resultats són sorprenents. Jo pensava que amb el pas dels anys havia esdevingut més aviat una persona de dretes i amb certes tendències autoritàries… i he comprovat que, una miqueta si, però molt menys del que jo em pensava. Podria dir-vos en quines coordenades ideològiques em trobo, però prefereixo no fer-ho encara. Cliqueu sobre aquest enllaç per poder fer l’enquesta en castellà (quina llàstima que no es pugui fer en la nostra llengua) i, si us fes gràcia, podríem comentar els resultats directament al meu feisbuc. Segur que, entre tots, ens ho podríem passar força bé. Podria ser divertit i tot. Ho fem, i riem una estona amb les sorpreses que, de ben segur, tothom es trobarà? Sigue leyendo...

Ahir vaig veure i sentir la presa de posessió del 44è president dels Estats Units d’Amèrica. És evident que la seva elecció ha despertat molta esperança a tot arreu. El que per a mi és evident, i m’agrada, és que Barack Obama representa un canvi important en l’escena política nordamericana, des del moment que representa l’integració, en el sistema de llibertats nordamericà, de sectors importants de la societat, que podien sentir-se’n exclosos. El que també m’agrada, potser més fins i tot, és que Barack Obama representa la continuitat en la defensa dels valors lliberals que lideren els EUA, i que té voluntat de seguir liderant a nivell mundial. Establint aquesta línia clara, entre el bé i el mal, deixa molt clar amb qui podrà entendre’s internacionalment. En resum, que les dictadures, els totalitarismes, l’islamisme integrista, i tots els qui no defensen la llibertat, continuaran estant en el punt de mira dels EUA. Que segueixin tenint por, doncs, perquè els Estats Units no han baixat la guàrdia. Déu beneeixi Amèrica!! Vegem el seu discurs, i ho veurem clar: Sigue leyendo...

Atès que el nostre fantàstic Conseller d’Interior, Joan Saura, va esgrimir l’argument d’una pretesa performance per justificar l’exhibició d’una pistola en una manifestació propalestina del dia 11 de gener, a mi se m’ha ocorregut pensar en quines altres performances propalestines podria haver participat el nostre admirat ecosocialista. I he decidit fer un cop d’ull al Youtube. Certament Youtube és ple de videos, i depèn de quin mots usis per la cerca, te’n poden apàreixer de molts diferents. A continuació us enllaço amb diversos vídeos que, perquè no?, podrien servir al senyor Saura d’inspiració per a futures actuacions del seu Departament. Tenint en compte els orígens ideològics dels que provè, segur que no li deuen semblar actuacions especialment rebutjables, atès que no són mètodes nous, sinó pura i simplement eines ja usades amb anterioritat pels seus amics d’ideologia: se’n diu terrorisme, digue-m’ho clar!! Com que és evident que aquest govern nostre no té cap mena d’escrúpol, i especialment el seu President (per desgràcia, també nostre) desconeix fins i tot el significat de la paraula, no cal esperar que passi absolutament res. Aquests paios que ens governen ho aguanten tot. Esperem, si més no, que el poble català, en el seu conjunt, no accepti, resignadament, que ser governats per una colla de brètols és un càstig diví, del qual és impossible alliberar-nos. Podem desfer-nos d’aquest govern de sàtrapes… només volent-ho. Voldrem? Jo, vull! Sigue leyendo...

Des del feisbuc s’ha iniciat una campanya de recollida de diners per poder pagar una campanya publicitària destinada als autobusos de Barcelona. L’ha iniciada el creador d’aquest grup al feisbuc (en Piscina Pjeta), i de moment, a l’hora que jo publico aquest article, ja s’hi havien apuntat 157 persones. Als qui formem part d’aquest grup no ens preocupa excessivament saber si Déu existeix o no, i si aquest coneixement ens fa més o menys feliços. @ Maria Benítez El que si que ens amoina, i molt, és saber si el Partit dels Socialistes de Catalunya (també anomenat PSC) existeix o no. Nosaltres ens inclinem a pensar que “probablement” no sigui real i que, en realitat, al darrere d’aquestes sigles només s’hi amaguen les satàniques urpes del PSOE, aquell partit polític espanyol les sigles del qual volen dir, “simple y llanamente”, Pensamos que Soís Obreros Estupidos. Per això, la campanya publicitària estaria destinada tant sols a fomentar el debat -possiblement metafísic- a l’entorn d’aquest dubte existencial. Crec que val la pena que tots opinem. Descobrir aquest enigma permetria, en gran mesura, aclarir el panorama polític a Catalunya. No val la pena intentar-ho? Som-hi!! Sigue leyendo...

En el comentari anterior informava que publicaria un escrit adreçat a la Isabel Pallarès -Secretària Confederal de la Intersindical-CSC- redactat a mitjans de l’any 2006, on explicava la situació en què estava immersa la Confederació. La voluntat era fer-la reflexionar, alhora que denunciava públicament el que, des de la FIC (Federació de Treballadors de la Indústria de Catalunya) consideràvem una politització excessiva i lamentable de l’organització. Els fets van acabar comportant que l’escrit no calgués trametre’l, atès que el deteriorament de l’organització era imparable. El proppassat 20 de desembre va celebrar-se el IV Congrés de la Intersindical-CSC, i vistos els resultats, allò que denunciàvem des de la FI C fa dos anys, ha acabat succeint. Val la pena donar a conèixer aquest escrit, per tal que tothom sàpiga com funciona la politització i el control d’una organització sindical, i alhora trastocar-ne tots els trets que la caracteritzen. Només queda, doncs, explicar el camí que ha conduït al disbarat que va escenificar-se dissabte passat. Que ningú es pugui sentir enredat respecte de la Intersindical-CSC: Ja no són cap confederació de sindicats ni tampoc són independents. Ara formen part de “l’esquerra nacional” política. Qui vulgui fer-se’n, endavant. Qui segueixi creient en el sindicalisme català independent, que es llegeixi aquest escrit abans d’afiliar-s’hi. Sigue leyendo...